JACK STRAW ESTRANY djvu

D’altra banda he observat que la funció primordial i única legítima d’una obra de ficció és proporcionar entreteniment al lector; però, si aquesta funció es compleix degudament, no pot haver-hi cap dany en l’insinuació artística i descontenta d’un autor d’una determinada quantitat de matèria amb un propòsit més seriós. Fins i tot un llibre escrit amb una vena tan lleugera com l’actual “autobiografia discrepable” pot tenir un missatge seriós per al lector prou reflexiu; i és del tema d’aquest missatge el que m’agradaria parlar.Aquells que estiguin familiaritzats amb la pràctica del Tribunal d'Apel·lació Penal es podran trobar al capítol XII. una cosa que recorda un cas real que abans es va escoltar. Més que això, suposo que no hauria de dir millor; però a mi se’m permetrà expressar l’esperança que els interessats en l’administració de la llei sotmetin al més gelós i a la cerca d’examen totes les proves d’empremtes digitals que no estiguin del tot corroborades. La declaració salvatge i perillosa feta fa molts anys per Galtan que una empremta digital proporciona "proves que no necessiten cap corroboració" sembla haver estat acceptada fins i tot a les dependències legals elevades. Però és absolutament falsa. Una empremta digital, degudament acreditada per l’evidència d’un testimoni, té un valor evident igual al del testimoni del testimoni particular. Una impressió digital sense testimoni no té cap valor fins que no s'ha demostrat que realment es tracta d'una empremta digital i no una imitació fraudulenta; que només es pot fer amb les proves d'alguna persona que va ser testimoni de la seva producció. Un frau que és tan fàcil demana salvaguardes com a mínim iguals a les establertes contra el frau més difícil d'una falsa signatura.